rutina

Em riuen que rigui

i rient riu la llàgrima

galta avall.

Em riuen que rigui

i només ric plorant.

Gràcies amic !

Gràcies amic !

per oferir-te abans que et demanés.

Per fer que no em senti sola

i recuperar forces d'on no creia guardar-ne.

Gràcies amic !

per ser-hi abans que t'enyorés..

per aixoplugar-me,

per eixugar-me el plor i consolar-me.

Gràcies amic !

per demostrar-me que

encara ens és possible sortir del pou

i tornar a caminar amb passa ferma.

Silenci i dolor

A vegades el silenci es fa molt espès

i separa dues ànimes a través dels no-mots.

A voltes les mans esteses et diuen que no pots

més que demandar auxili per un cor malmès.

A vegades el silenci es fa molt espès

però calles perquè ja no saps dir més res.

"Quasi tot el què realitzis serà insignificant,

però és molt important que ho facis" Gandhi.

Avall que fa baixada...

Avall...més avall...
i sense veure el fons del pou.

Avall...més avall...
Caiguda en picat i sense protecció,
sense temps per tancar els ulls
ni resar cap parenostre.

Avall...molt avall...
i desitjant esmicolar-me,
per arribar a la fi...
i eternament reposar-me.


Mala... sort... puta...
Puta...mala...sort...
Sort...mala...puta...
Mala...
Puta...
Sort...

Supervivent a la teva absència

Cap albada ha estat mai com abans
malgrat que el sol ha sortit cada dia.
T'enyoro estimat germà.

None sunrise has ever been like before
although the sun has risen every day.
I miss you dear brother.