NADALA 2012

NADAL 2012

Hem guarnit els carrers del cor

per poder vestir l'ànima de llum.

Hem desvetllat bells records

per poder gaudir de l’ara més profund.

Hem arrelat tradició

en el nostre jo més sincer

per poder desitjar-vos a tots...

                                                                   BONES FESTES !

Avall que fa baixada...

Avall...més avall...
i sense veure el fons del pou.

Avall...més avall...
Caiguda en picat i sense protecció,
sense temps per tancar els ulls
ni resar cap parenostre.

Avall...molt avall...
i desitjant esmicolar-me,
per arribar a la fi...
i eternament reposar-me.


Mala... sort... puta...
Puta...mala...sort...
Sort...mala...puta...
Mala...
Puta...
Sort...

Supervivent a la teva absència

Cap albada ha estat mai com abans
malgrat que el sol ha sortit cada dia.
T'enyoro estimat germà.

None sunrise has ever been like before
although the sun has risen every day.
I miss you dear brother.

Nadal 2010 ( a dues veus)

Serem terra per treballar,

crearem del fang, la llar.

Serem aigua per preservar,

usarem les mans, el riu.

Serem foc per escalfar,

mantindrem el caliu, als pastors.

Serem estels per il·luminar,

guiarem el camí, als viatgers.

Serem nadales per celebrar,

musicarem la memòria, la tradició.

Serem pessebre.

Serem Nadal.

I a la fi...serem llavor,

serem aire

i donarem fruit.

Bones Festes !

No t'adones que ja et desconec:

Abduït per les forces de l'opulència

menysprees l'esforç dels senzills.

Tu que defensaves la lluita de subsistència

com a valor del camarada més humil.

Paguen la pena les companyies?

No t'adones que cada cop ets més lluny

I per a ells...malgrat el fals entusiasme...

continues sent tan invisible com abans.

Encara ho tinc pendent...

obrir el cor i aclarir la ment.

Decidir el què sense saber el com

buscant l'encaix en aquest món.

DESINSPIRADA

Pico i repico...
carbo i escarbo...
desenterrant el meu interior.
Sóc un cercador de paraules
daurades caigut
en un pou mort.
Se m'han trencat les ales
d'una passada feble inspiració.
Sóc una mísera au ferida
que no sap expressar el dolor.
M'he tornat aixorca,
el meu cor no dóna fruit.
Se m'ha assecat l' ànima
ja no em queda res per dir.

La crua realitat

De cop i volta et fan baixar del núvol
i toques violentament de peus a terra.
La patacada et deixa adolorida,
dèbil i infinitament trista.
Et preguntes per què tornaves a somniar
i sents com cau l'últim pètal d'una vella rosa.

Felicitat

He conegut la felicitat, l'he sentit en el cor,

m'ha donat forces per seguir endavant.

Ha marxat.

Recuperar-la de nou, tan intensa com l'he viscut...

retrobar-la i saber-me el seu refugi.

He plorat.

Assegurar-li l'ànima com a penyora

perquè resti de nou amb mi.

He pregat.

Lluitaré...perquè no sigui fugissera,

perquè jamai no em deixi.

He somniat.

Mentre assaboria la dolçor de la seva mel en el record.

Ha tornat.

NADAL 2009

Nadal 2009


Dolces espurnes de llum nadalenca
fonen la neu amb juganera escalfor.
No hi ha malaurança prou forta o valenta
per aturar l'alegre dansa del nostre interior.
Les dolces espurnes de llum nadalenca
ens fan pessigolles amb tendra dolçor.
No les apagarà l'amarga desesperança
ni l'ombra de la freda desil·lusió.
Perquè el caliu d'unes mans amoroses
són i seran el refugi i la fortalesa
de l'etern Nadal del nostre cor.

Mireia

He perdut el Paradís

Perdut el Paradís
queden els records
prova de que ha existit.

Perdut el Paradís
s'ha parat un petit cor
que portava a dins.

Perdut el Paradís
queda l'àcid plor
que desferà el què queda de mi.

Perdut el Paradís....

50è ANIVERSARI JORDI I TERESA

J unts i units heu fet aquest llarg camí.
O mbres i llums us han dut fins aquí.
R iures i plors han omplert l'equipatge.
D esitjos i somnis van ésser l'origen del viatge.
I matges i records han farcit cinquanta anys.

I ntentant assolir els vostres més volguts afanys.

T emps d'amor i dolor plens d'experiència,
E nvolten tota la vostra comuna existència.
R ecomençar cada jorn com si fos de bell nou.
E nvellir junts...sense tenir-vos mai prou.
S atisfets, avui celebreu aquest dolç moment.
A mor enfortit pel ja passat i per l'ara present.

SWIMMING

WHEN I'M SWIMMING
I FEEL WATER LOVES ME
AND MY BODY BECOMES LIGHT,
THEN I KISS MY LOVER
AND I GIVE IT MY OXIGEN.


IT'S IN THIS WAY
I WANT TO FEEL YOU...
AS IF YOU WERE MY LOVER
AND I COULD GIVE YOU MY OXIGEN.


IT'S IN THIS WAY
I DREAM TO FEEL YOU...
AS IF YOU WERE MY WATER
AND I COULD SWIM YOU.

caducats ( V )

T’he trobat, per fi!
Ha estat molt especial,
tan com sentir-se ventafocs
en la seva estada al ball.

Inoblidable, per mi tan poc real
que ara dubto si no ho he imaginat.
M’has tornat la mel
allà on només quedava fel.


Trobar-te i perdre’t, al final,
no sé si fa més bé que mal.
Gràcies per ser com ets
i deixa’m desitjar-te un bes.

caducats ( IV )

Voldria demanar un desig
des de la profunditat del cor.
Per poder començar un nou camí
per estimar i retrobar l’amor.

Sé que sóc molt poca cosa,
però el meu humil jo proposa
amb infinita tendresa compartir un ideal.
Puc estimar fins l’infinit
i oferir el meu petit paradís.

Desitjo acaronar sense neguit.
desitjo compartir la maduresa
per poder compensar tant de buit...
que les desil·lusions no em robin la tendresa!

caducats (III)

Demà comença la calma
i la lluita per trobar la pau.
Em sentiré com la mar mansa
després d’una tempesta poc suau.

Només dues penes porto a dins
que no em deixen gaudir el repòs:
la incomprensió dels fills
i l’odi i la ràbia de l’ex - espòs.

He d’aprendre a pensar en mi
acceptant els meus defectes,
pot ser que ara em costi ser així,
després gaudiré d’aquests reptes:

Saber acceptar els límits,
no esperar res de ningú,
no conformar-me amb mínims
i esforçar-me pel millor futur.

caducats ( II )

Ja no ploro,
estic tranquil·la
i miro enllà.

Ja no ploro,
tu t’enfonses
i no ho puc evitar.

Ja no ploro,
em sé petita,
perdona’m,
només em volia alliberar.

caducats ( I )

Em sento foc abrasador
que lluita per escampar-se.
Sóc un cap de llumí en la foscor
que balla una sensual dansa.

Em sento vent ensordidor
que envesteix les persianes.
Sóc una brisa suau
que lluita per infiltrar-se.

Em sento mar amenaçador
gronxant navegants aterrits.
Sóc una calmada riera
que refresca els esperits.

Em sento una illa en el món,
sóc una roca salada.
Vull desfer-me i diluir-me
en la immensitat de l’aigua.

Relaxació

Em sento closa,
m'interioritzo i
embolico
com un fetus no nat.

Escolto el silenci
del liquid que,
calant-me els porus,
sensualment m'envolta.

Imagino la pau
dels meus ulls clucs,
apropo el nas
al baix ventre nu.


Em plego lentament
i jugo amb els dits,
m'acaricio amb tacte
els genolls- pits.


Aquesta solitud
em dóna la serenitat
de l' imaginari món
de la no realitat.

FESTES D'OLORS

Olors de festa quan era infant:
màgia i misteri em feien somniar.
La fe producte de la innocència
m'allunyava de la realitat.
Era tan tendre imaginar !...

Olors de festa al fer-me gran:
tradició i cultura volia conservar.
El caliu de les reunions en família
ens feien sentir-nos més humans.
Era tan feliç volent-los perpetuar !...

Olors de festa a la nova llar:
records projectats en el demà.
Imaginar realitats futures
encoratja a seguir endavant.
És tan necessària la il·lusió per celebrar !...

BONES FESTES!!!!