caducats (III)

Demà comença la calma
i la lluita per trobar la pau.
Em sentiré com la mar mansa
després d’una tempesta poc suau.

Només dues penes porto a dins
que no em deixen gaudir el repòs:
la incomprensió dels fills
i l’odi i la ràbia de l’ex - espòs.

He d’aprendre a pensar en mi
acceptant els meus defectes,
pot ser que ara em costi ser així,
després gaudiré d’aquests reptes:

Saber acceptar els límits,
no esperar res de ningú,
no conformar-me amb mínims
i esforçar-me pel millor futur.

caducats ( II )

Ja no ploro,
estic tranquil·la
i miro enllà.

Ja no ploro,
tu t’enfonses
i no ho puc evitar.

Ja no ploro,
em sé petita,
perdona’m,
només em volia alliberar.

caducats ( I )

Em sento foc abrasador
que lluita per escampar-se.
Sóc un cap de llumí en la foscor
que balla una sensual dansa.

Em sento vent ensordidor
que envesteix les persianes.
Sóc una brisa suau
que lluita per infiltrar-se.

Em sento mar amenaçador
gronxant navegants aterrits.
Sóc una calmada riera
que refresca els esperits.

Em sento una illa en el món,
sóc una roca salada.
Vull desfer-me i diluir-me
en la immensitat de l’aigua.

Relaxació

Em sento closa,
m'interioritzo i
embolico
com un fetus no nat.

Escolto el silenci
del liquid que,
calant-me els porus,
sensualment m'envolta.

Imagino la pau
dels meus ulls clucs,
apropo el nas
al baix ventre nu.


Em plego lentament
i jugo amb els dits,
m'acaricio amb tacte
els genolls- pits.


Aquesta solitud
em dóna la serenitat
de l' imaginari món
de la no realitat.