caducats ( IV )

Voldria demanar un desig
des de la profunditat del cor.
Per poder començar un nou camí
per estimar i retrobar l’amor.

Sé que sóc molt poca cosa,
però el meu humil jo proposa
amb infinita tendresa compartir un ideal.
Puc estimar fins l’infinit
i oferir el meu petit paradís.

Desitjo acaronar sense neguit.
desitjo compartir la maduresa
per poder compensar tant de buit...
que les desil·lusions no em robin la tendresa!

caducats (III)

Demà comença la calma
i la lluita per trobar la pau.
Em sentiré com la mar mansa
després d’una tempesta poc suau.

Només dues penes porto a dins
que no em deixen gaudir el repòs:
la incomprensió dels fills
i l’odi i la ràbia de l’ex - espòs.

He d’aprendre a pensar en mi
acceptant els meus defectes,
pot ser que ara em costi ser així,
després gaudiré d’aquests reptes:

Saber acceptar els límits,
no esperar res de ningú,
no conformar-me amb mínims
i esforçar-me pel millor futur.

caducats ( II )

Ja no ploro,
estic tranquil·la
i miro enllà.

Ja no ploro,
tu t’enfonses
i no ho puc evitar.

Ja no ploro,
em sé petita,
perdona’m,
només em volia alliberar.

caducats ( I )

Em sento foc abrasador
que lluita per escampar-se.
Sóc un cap de llumí en la foscor
que balla una sensual dansa.

Em sento vent ensordidor
que envesteix les persianes.
Sóc una brisa suau
que lluita per infiltrar-se.

Em sento mar amenaçador
gronxant navegants aterrits.
Sóc una calmada riera
que refresca els esperits.

Em sento una illa en el món,
sóc una roca salada.
Vull desfer-me i diluir-me
en la immensitat de l’aigua.