dilluns, 19 d’abril del 2010

La crua realitat

De cop i volta et fan baixar del núvol
i toques violentament de peus a terra.
La patacada et deixa adolorida,
dèbil i infinitament trista.
Et preguntes per què tornaves a somniar
i sents com cau l'últim pètal d'una vella rosa.