Era tard, la calor se li arrapava a la pell i no la deixava descansar. Se sentia inflada, enganxosa, embotida en un cos que no era com ella volia i la calor la feia sentir pitjor. Només tenia set, només volia beure, sentir el líquid fresc baixant per la seva gola fins a perdre's pels laberints de seu estómac massa gros i deformat. I les cames...allò que temps enrere havia fet goig ara es mantenia ocult sota la pressió de qualsevol pantaló. Estaven inflades com dues botifarres, amb unes varius que s'embolicaven com serps i no la deixaven fer gaires passes seguides, a ella que li agradava tant caminar !!!!
L'endemà tindria son i estaria molt cansada, les cames li pesarien tones i tones de pes i no es veuria en cor d'anar a treballar. Ai! Però això era impossible, havia d'anar a treballar sense excuses. La molt bleda creia que la seva era una feina imprescindible, que sense ella l'empresa no funcionava. No volia saber quina hora era per no incrementar la desesperació, el nerviosisme que la conqueria i no deixava que s'adormís.
Tenia la finestra oberta al seu costat i no passava ni un alè d'aire, tot era silenci però un silenci pesat i relliscós, humit, calent...volia dormir, descansar, tancar els ulls i viatjar al no res. Allà on no hi ha sensacions, on no hi ha neguits...a l'impossible.
dilluns, 19 d’octubre del 2009
dilluns, 10 d’agost del 2009
He perdut el Paradís
Perdut el Paradís
queden els records
prova de que ha existit.
Perdut el Paradís
s'ha parat un petit cor
que portava a dins.
Perdut el Paradís
queda l'àcid plor
que desferà el què queda de mi.
Perdut el Paradís....
queden els records
prova de que ha existit.
Perdut el Paradís
s'ha parat un petit cor
que portava a dins.
Perdut el Paradís
queda l'àcid plor
que desferà el què queda de mi.
Perdut el Paradís....
dimecres, 29 de juliol del 2009
50è ANIVERSARI JORDI I TERESA
J unts i units heu fet aquest llarg camí.
O mbres i llums us han dut fins aquí.
R iures i plors han omplert l'equipatge.
D esitjos i somnis van ésser l'origen del viatge.
I matges i records han farcit cinquanta anys.
I ntentant assolir els vostres més volguts afanys.
T emps d'amor i dolor plens d'experiència,
E nvolten tota la vostra comuna existència.
R ecomençar cada jorn com si fos de bell nou.
E nvellir junts...sense tenir-vos mai prou.
S atisfets, avui celebreu aquest dolç moment.
A mor enfortit pel ja passat i per l'ara present.
O mbres i llums us han dut fins aquí.
R iures i plors han omplert l'equipatge.
D esitjos i somnis van ésser l'origen del viatge.
I matges i records han farcit cinquanta anys.
I ntentant assolir els vostres més volguts afanys.
T emps d'amor i dolor plens d'experiència,
E nvolten tota la vostra comuna existència.
R ecomençar cada jorn com si fos de bell nou.
E nvellir junts...sense tenir-vos mai prou.
S atisfets, avui celebreu aquest dolç moment.
A mor enfortit pel ja passat i per l'ara present.
dijous, 23 de juliol del 2009
SWIMMING
WHEN I'M SWIMMING
I FEEL WATER LOVES ME
AND MY BODY BECOMES LIGHT,
THEN I KISS MY LOVER
AND I GIVE IT MY OXIGEN.
IT'S IN THIS WAY
I WANT TO FEEL YOU...
AS IF YOU WERE MY LOVER
AND I COULD GIVE YOU MY OXIGEN.
IT'S IN THIS WAY
I DREAM TO FEEL YOU...
AS IF YOU WERE MY WATER
AND I COULD SWIM YOU.
I FEEL WATER LOVES ME
AND MY BODY BECOMES LIGHT,
THEN I KISS MY LOVER
AND I GIVE IT MY OXIGEN.
IT'S IN THIS WAY
I WANT TO FEEL YOU...
AS IF YOU WERE MY LOVER
AND I COULD GIVE YOU MY OXIGEN.
IT'S IN THIS WAY
I DREAM TO FEEL YOU...
AS IF YOU WERE MY WATER
AND I COULD SWIM YOU.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)