Insomni d'estiu

Era tard, la calor se li arrapava a la pell i no la deixava descansar. Se sentia inflada, enganxosa, embotida en un cos que no era com ella volia i la calor la feia sentir pitjor. Només tenia set, només volia beure, sentir el líquid fresc baixant per la seva gola fins a perdre's pels laberints de seu estómac massa gros i deformat. I les cames...allò que temps enrere havia fet goig ara es mantenia ocult sota la pressió de qualsevol pantaló. Estaven inflades com dues botifarres, amb unes varius que s'embolicaven com serps i no la deixaven fer gaires passes seguides, a ella que li agradava tant caminar !!!!
L'endemà tindria son i estaria molt cansada, les cames li pesarien tones i tones de pes i no es veuria en cor d'anar a treballar. Ai! Però això era impossible, havia d'anar a treballar sense excuses. La molt bleda creia que la seva era una feina imprescindible, que sense ella l'empresa no funcionava. No volia saber quina hora era per no incrementar la desesperació, el nerviosisme que la conqueria i no deixava que s'adormís.
Tenia la finestra oberta al seu costat i no passava ni un alè d'aire, tot era silenci però un silenci pesat i relliscós, humit, calent...volia dormir, descansar, tancar els ulls i viatjar al no res. Allà on no hi ha sensacions, on no hi ha neguits...a l'impossible.